Quina impressora comprar per estudiar: làser, tinta o dipòsit recarregable

La resposta curta, i la pregunta prèvia

Per a la majoria d'estudiants, una làser monocroma. Però abans d'això hi ha una pregunta que gairebé ningú es fa: de veritat necessites comprar-ne una?

Una multifuncional làser costa al voltant de 190 €. Imprimir a casa surt a mig cèntim per pàgina. En una copisteria, el blanc i negre va de 5 a 10 cèntims. Amb aquestes xifres, comprar impressora no s'amortitza fins a les 2.000 o 4.200 pàgines, segons el que cobri la copisteria de la teva facultat.

Si imprimeixes apunts d'assignatures senceres, temaris d'oposició o projectes llargs, superes aquest llindar en un curs i comprar surt a compte amb claredat. Si imprimeixes un treball al mes, no. Aquesta guia serveix per saber en quin dels dos casos ets abans de gastar els diners.

Comprar o anar a la copisteria: el càlcul complet

El punt d'equilibri depèn només de dos números: el que costa la màquina i el que cobra la copisteria. El consumible compatible és tan barat per pàgina que gairebé no mou el resultat.

Tres situacions canvien el resultat a favor de comprar, i convé reconèixer-les.

Imprimeixes a deshora. El valor de tenir impressora a casa a les dues de la matinada abans d'una entrega no apareix a cap taula, i per a molta gent decideix la compra per si sol.

Vas a estudiar diversos anys. El llindar és de pàgines totals, no anuals. Quatre anys de carrera reparteixen aquestes 3.000 pàgines en una quantitat perfectament assolible.

Comparteixes la impressora. En un pis de tres, el volum es triplica i el cost de la màquina es divideix. És l'escenari on comprar guanya més ràpid.

Les tres opcions i què costa cada pàgina

Làser mono, tinta en cartutx i dipòsit recarregable resolen problemes diferents, i la diferència de cost per pàgina entre elles és de vuit vegades.

La taula explica per què la resposta curta és la làser mono per estudiar: no és la més barata per pàgina, però és la que millor equilibra preu de màquina, cost per pàgina i comportament amb l'ús real d'un estudiant, que és imprimir text a ratxes i deixar la impressora aturada setmanes senceres.

Una làser aturada un mes continua funcionant en encendre-la. Una de tinta aturada un mes pot costar-te un cicle de neteja i part del cartutx.

Per què la làser mono guanya per als apunts

Perquè el tòner és pols i no s'asseca. Aquest detall, que sembla tècnic, és el que decideix en l'ús d'un estudiant.

El patró d'impressió d'algú que estudia és irregular: res durant tres setmanes, i de cop 200 pàgines la nit abans d'un examen. En una impressora de tinta aquest patró és el pitjor possible, perquè els capçals s'assequen entre usos i cada reactivació consumeix tinta en cicles de neteja. En una làser no passa: el tòner és una pols que es fixa amb calor, i una màquina aturada dos mesos imprimeix igual en encendre-la.

A això s'hi sumen dos avantatges pràctics. El text surt més nítid i no es corre si el paper es mulla o si ressaltes a sobre amb retolador. I un tòner de 3.000 pàgines dura, amb volum d'estudiant, un o dos cursos sencers, de manera que deixes de pensar en el consumible.

La contrapartida honesta: en color i en foto, una làser mono no competeix. Si el teu grau és disseny, arquitectura o belles arts i necessites imprimir imatges en condicions, aquesta no és la teva màquina. I si necessites color de tant en tant, surt més a compte portar aquests treballs concrets a imprimir fora que comprar una làser color per usar-la dues vegades al trimestre.

Dipòsit recarregable: quan compensa de veritat

Quan imprimeixes molt i necessites color. Amb 0,051 cèntims per pàgina és la tecnologia més barata del catàleg, vuit vegades menys que un cartutx de tinta, però la màquina costa bastant més d'entrada i aquesta diferència cal amortitzar-la.

Amb volum d'estudiant corrent, l'amortització triga. El càlcul canvia si imprimeixes en color de manera habitual, si comparteixes la impressora entre diverses persones o si li vas a donar un ús més enllà dels estudis. En aquests casos és una compra molt sòlida i les ampolles duren anys.

Si t'estàs plantejant aquesta opció, la comparativa entre les tres famílies principals està desenvolupada a EcoTank vs MegaTank vs Smart Tank, amb el detall de quin model encaixa amb cada perfil d'ús.

La impressora heretada: com saber si val la pena

Gairebé sempre val la pena, i és l'opció més barata que existeix. Una impressora que algú de casa ja no fa servir et surt a cost zero de màquina, així que només compta el consumible.

Abans d'acceptar-la, comprova tres coses. Primer, quin cartutx fa servir i a quin preu s'aconsegueix: busca la referència i divideix preu entre rendiment. Si surt per sobre d'1,5 cèntims per pàgina, la màquina et sortirà cara encara que te la regalin. Segon, si és de tinta, si arrenca: encén-la i imprimeix una pàgina de prova abans d'endur-te-la, perquè una impressora de tinta guardada dos anys pot tenir els capçals secs sense arranjament pràctic. Tercer, si és làser, en quin estat és el tambor: imprimeix una pàgina amb ompliment gris i mira si apareixen ratlles o taques repetides a intervals regulars.

Si la màquina supera aquestes tres proves, tens una impressora gratis i només cal reposar-li consumible. És difícil de millorar.

Pis compartit i residència

En un pis compartit la impressora és de qui la endolla, i aquí comencen els problemes. Val la pena acordar dues coses abans de comprar-la entre diverses persones: qui reposa el consumible i què passa amb la màquina quan algú se'n va.

La fórmula que millor funciona és senzilla: la compra una persona i els altres paguen el consumible per ús, que, en ser tan barat, fa el càlcul gairebé simbòlic. Un tòner de 12,98 € que rendeix 3.000 pàgines repartit entre tres persones és una discussió que no val la pena tenir.

A la residència, amb espai limitat i normes de la mateixa residència pel mig, la copisteria del campus sol guanyar. Comprova el preu per pàgina abans de decidir: per sota de 5 cèntims, i amb volum baix, comprar màquina pròpia rarament compensa.