10 tipografies a prova: cobertura, no promeses d'estalvi
Startoner · Estudi digital · 2 d'octubre de 2026
A 12 punts, Liberation Serif deixa un 24,7 % menys d'àrea negra que Liberation Sans al nostre document. En igualar l'alçada de les minúscules, la classificació canvia: la mida que veus importa.
Il·lustració conceptual generada amb IA. No representa les pàgines mesurades ni una prova física d'impressió.
Buscar una tipografia per estalviar tinta sembla una decisió senzilla: triar la que pinti menys. El problema apareix quan una lletra es veu més petita que una altra encara que totes dues indiquin el mateix cos. Per això hem comparat deu famílies amb el mateix text en espanyol i hem repetit el càlcul igualant una dimensió de les seves minúscules. El resultat és una taula reproduïble, amb els seus arxius i els seus límits.
Descàrrega gratuïta
Què significa que una font cobreixi menys paper
La cobertura digital descriu el dibuix que produeix l'arxiu. Aquí sumem el negre de tots els píxels de totes les seves pàgines. Un píxel blanc aporta zero; un de negre aporta un; els grisos de les vores aporten una fracció. Així evitem que una vora suavitzada compti igual que una superfície completament negra. Després expressem aquesta suma com a àrea equivalent en mil·límetres quadrats.
El recompte depèn de la conversió triada. No expressa densitat òptica, volum de tinta ni massa de tòner. És una mesura sobre valors de gris digitals, sense correcció física de reflectància. Per passar d'aquests valors al consum d'una impressora caldria un altre experiment. Com a exemple concret d'una despesa que no apareix a les lletres, HP documenta un cartutx de manteniment que recull tinta residual [1]. Aquest equip no és la nostra impressora de prova: aquí no s'ha utilitzat cap.
Deu fonts, un text i les mateixes condicions
Hem seleccionat deu famílies disponibles localment al paquet de LibreOffice de l'entorn de treball: Liberation Serif, Liberation Sans, Liberation Mono, Noto Sans, Noto Serif, Carlito, Caladea, DejaVu Sans, DejaVu Serif i Rubik. Hem usat l'estil Regular, o Book a DejaVu, sense negreta artificial. Són deu famílies diferents, no deu pesos d'una sola. La selecció depèn d'aquesta disponibilitat; no pretén representar totes les tipografies existents.
Els arxius, versions, empremtes i rutes originals queden identificats. Les seves llicències tampoc es donen per suposades: les Liberation, Noto, Carlito i Rubik utilitzades declaren SIL OFL; DejaVu conserva la seva llicència basada en Bitstream Vera; la nostra Caladea 1.002 declara Apache 2.0. Incloem els avisos de cada arxiu i els textos de llicència. No atribuïm automàticament a una versió antiga la llicència d'una descàrrega actual.
El document conté 695 paraules, comptades separant espais, en vuit paràgrafs originals. És prosa espanyola amb accents, enyes, signes d'obertura i algunes xifres fictícies. Tot el contingut és idèntic a cada PDF. El format és A4 vertical, amb marges de 20 mm, un marge horitzontal addicional de 2 punts a cada costat, interlineat fix de 16 punts i separació entre paràgrafs de 8 punts. La primera comparació usa cos 12, alineació a l'esquerra i negre pur.
Permetem que cada font distribueixi les paraules segons la seva amplada. No forcem els mateixos salts de línia ni retallem el final per encaixar-lo. El generador no aplica kerning ni lligadures, una limitació rellevant davant d'altres programes. Tampoc afegim capçaleres, números de pàgina ni etiquetes als PDF mesurats. Aquests elements contaminarien el recompte. Els resultats pertanyen a aquesta composició, no a qualsevol exportació des de Word o LibreOffice.
Resultats a 12 punts: classificació per àrea total
| Lloc | Font | Àrea negra total, mm² | Cobertura mitjana | Pàgines | Alçada de x, pt |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Liberation Serif | 5.344,41 | 4,28 % | 2 | 5,508 |
| 2 | Carlito | 5.889,17 | 4,72 % | 2 | 5,730 |
| 3 | Caladea | 5.900,25 | 4,73 % | 2 | 5,604 |
| 4 | Liberation Sans | 7.097,04 | 5,69 % | 2 | 6,340 |
| 5 | Noto Sans | 7.201,11 | 5,77 % | 2 | 6,432 |
| 6 | Liberation Mono | 7.449,86 | 5,97 % | 2 | 6,340 |
| 7 | Noto Serif | 7.522,47 | 6,03 % | 2 | 6,432 |
| 8 | DejaVu Serif | 7.562,36 | 6,06 % | 2 | 6,229 |
| 9 | Rubik | 7.705,21 | 6,18 % | 2 | 6,240 |
| 10 | DejaVu Sans | 7.824,56 | 6,27 % | 2 | 6,562 |
Font: mesuraments propis, files 12pt i 300 dpi. El percentatge divideix el negre equivalent entre tots els píxels de totes les pàgines. La classificació usa l'àrea total del document, no el percentatge mitjà. Cada nom enllaça al PDF corresponent.
Liberation Serif registra 5.344,41 mm² de negre equivalent i DejaVu Sans, 7.824,56 mm². La diferència relativa entre totes dues és del 31,7 %. Vol dir menys àrea digital en aquest text i amb aquest motor de conversió. No vol dir un descompte d'aquest percentatge en cartutxos. Liberation Sans serveix a més com a referència explícita per comparar una alternativa habitual dins del conjunt, sense presentar-la com una norma universal.
Convé mirar també les pàgines i l'alçada de x. Un percentatge baix pot resultar enganyós si un document ocupa més fulls i deixa molt espai en blanc. Per evitar-ho ordenem per la suma absoluta de negre. En aquest corpus, les vint versions ocupen dues pàgines cadascuna, encara que canvien els salts de línia i la part de la segona fulla utilitzada. El registre pàgina per pàgina permet revisar aquesta suma i els seus denominadors. Una font monoespaiada també pot modificar el nombre de línies: el seu resultat no converteix aquest tipus de lletra en una mala elecció per a codi o taules alineades.
Igualem l'alçada de x: canvia la comparació
El cos tipogràfic no garanteix que les lletres tinguin la mateixa alçada visible. L'alçada de x descriu una referència de les minúscules, tal com explica l'especificació OpenType [2]. Thomas Phinney ja va assenyalar aquest problema en analitzar les promeses d'estalvi basades en canviar de font [3]. Comparar només el número del menú pot afavorir la que dibuixa lletres més petites.
A la segona passada fixem a 6 punts l'alçada del contorn de la «x» de cada arxiu. Calculem el cos necessari a partir de les seves unitats internes, sense arrodonir-lo abans de crear el PDF. Triem el contorn mesurat en lloc de confiar en un camp que no és present en totes les fonts. Mantenim text, interlineat, marges i regles de composició. Els cossos resultants es mostren arrodonits a la taula; els valors complets són al CSV.
| Lloc | Font | Cos ajustat, pt | Àrea negra, mm² | Pàgines |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Noto Sans | 11,194 | 6.261,37 | 2 |
| 2 | Liberation Serif | 13,072 | 6.341,98 | 2 |
| 3 | Liberation Sans | 11,357 | 6.353,94 | 2 |
| 4 | Carlito | 12,564 | 6.454,40 | 2 |
| 5 | Noto Serif | 11,194 | 6.548,92 | 2 |
| 6 | DejaVu Sans | 10,971 | 6.554,99 | 2 |
| 7 | Liberation Mono | 11,357 | 6.667,62 | 2 |
| 8 | Caladea | 12,848 | 6.766,01 | 2 |
| 9 | DejaVu Serif | 11,560 | 7.020,92 | 2 |
| 10 | Rubik | 11,538 | 7.132,68 | 2 |
Font: mesuraments propis, files xheight i 300 dpi. Alçada de x comuna: 6 punts. Aquest control no iguala automàticament la llegibilitat.
Ara encapçala la classificació Noto Sans. Liberation Serif passa del lloc 1 al 2. Aquesta variació és la troballa útil: triar una guanyadora sense declarar quina mida s'ha igualat pot amagar part de la comparació. Igualar la x tampoc iguala amplades, separació, contrast de traços, obertures o formes dels caràcters. No hem mesurat velocitat de lectura, comprensió ni accessibilitat; per tant, cap de les taules acredita que les deu opcions siguin igual de còmodes.
Com vam obtenir i comprovar les xifres
Generem els PDF amb ReportLab i incrustem les fonts. Els convertim amb Poppler a imatges en grisos a 300 punts per polzada, amb suavitzat activat. Repetim la conversió a 600 punts per polzada per comprovar la sensibilitat a la resolució. La variació absoluta màxima de l'àrea entre totes dues conversions va ser del 0,31 %; els ordres no van ser idèntics en tots els casos, per la qual cosa cal consultar totes dues resolucions. En la condició d'alçada de x igualada, Noto Serif i DejaVu Sans intercanvien les posicions cinquena i sisena en canviar la resolució; aquesta diferència tan petita no permet una recomanació ferma entre totes dues. Aquest contrast no és un interval de confiança ni una validació de consum físic.
Per a cada document verifiquem que el text extret coincideix amb l'original després de normalitzar espais. També comprovem que tots els caràcters existeixen a la font, que els seus contorns es mantenen dins dels marges i que no se superposen línies verticalment. La revisió del ràster confirma que no hi ha píxels no blancs fora de l'àrea permesa. Les comprovacions, els salts de línia i les versions de l'entorn es guarden a l'annex metodològic · documentació en espanyol (ZIP).
La mostra és un únic text creat per a l'assaig. Un altre idioma, més majúscules, taules, títols o negretes poden canviar els resultats. Una font denominada Regular no té per què tenir el mateix gruix visual que una altra. El hinting i el rasteritzador també hi intervenen. Les xifres publicades usen dos decimals per facilitar l'auditoria, no per suggerir una precisió física que el procediment no té.
Com utilitzar el resultat en els teus documents
Comença per una còpia d'un document real. Canvia la font mantenint la mida i revisa després com es veuen les minúscules. Comprova les pàgines, els accents, els números i les línies finals. Si has d'ampliar la lletra per llegir amb comoditat, accepta aquest ajust abans de comparar. Una reducció que obliga a forçar la vista no és una millora pràctica per a aquell lector.
Fes servir les taules per seleccionar candidates, no per anunciar estalvis. Pots descarregar els PDF i examinar-los a la mida prevista; la nostra vista prèvia real mostra una pàgina de l'assaig. Per reduir fulls, revisa també la impressió a doble cara. L'OCU ja advertia que una font pensada per estalviar tinta pot ocupar més paper [4], per la qual cosa totes dues decisions mereixen revisar-se per separat.
I el cost per pàgina?
Aquest estudi no proporciona una conversió de mil·límetres quadrats a euros. Per estimar despeses cal partir del consumible i de l'ús real, tal com expliquem a com estimar el cost d'imprimir. També convé entendre què significa el rendiment declarat d'un cartutx i distingir-lo dels resultats del teu document. La nostra guia de cost per còpia a l'oficina desenvolupa aquest càlcul.
Si necessites reposar consumibles, pots consultar els cartutxos de tinta compatibles de Startoner i comprovar la referència adequada. No hem utilitzat preus de botiga ni rendiments comercials per fabricar un estalvi tipogràfic. L'aportació d'aquest assaig és més concreta: un conjunt obert de pàgines, fonts i càlculs amb el qual comprovar què canvia en triar una altra lletra, conservant el text complet.
Fonts i referències
T’ha estat útil aquest article?
Pregunta’ns per la teva impressora
Digues-nos el model i et confirmem el cartutx correcte. Responem en menys de 24 h.